Greccio, 1223: què es va preparar, què va dir Francesc que volia i què expliquen Celano i Bonaventura que va passar.
Tothom sap que el pessebre va començar amb Francesc d'Assís, a Greccio, la Nit de Nadal de 1223, i gairebé ningú no s'ha preguntat per què ho va fer. Aquest bloc comença per aquí: llegeix els dos textos que expliquen aquella nit i hi mira una sola cosa, què es va voler i què va passar. Després pregunta què li passa a qui té al davant una escena del Naixement, i de què està fet el món que va néixer d'aquella nit: no només pessebres, sinó modes, gent, costums i valors al voltant d'un tema. Només amb això al davant té sentit preguntar per la paraula —que existeix en dues de les sis llengües d'aquest Manual— i donar-ne una definició: fer present el Naixement per commoure.
Els tres últims capítols no afegeixen res a aquesta definició: la posen a prova. Contra el que avui rep qui busca la paraula —cercadors, assistents i l'enciclopèdia oberta—, contra la llei que a Espanya declara el pessebrisme patrimoni immaterial, i contra la pràctica de qui compon una escena i decideix a qui hi representa. L'ordre és el de la pregunta, i cada capítol deixa escrit on se'l pot discutir.
Vuit articles · Tres etapes
L'ordre segueix el de la pregunta: què es va voler la primera vegada, què fa una escena a qui la mira i de què està fet el seu món; després, com s'anomena i com es defineix; i finalment, la definició posada a prova contra qui avui defineix, contra la llei i contra la pràctica.
Per a què es va fer el primer pessebre, què transmet una escena del Naixement i de què està fet el món que va néixer d'aquella nit.
Greccio, 1223: què es va preparar, què va dir Francesc que volia i què expliquen Celano i Bonaventura que va passar.
Què li passa a qui té al davant una escena del Naixement: no rep una informació, reconeix el que ja sabia.
De què està fet, a més de pessebres: obres, modes, persones, tradició i valors al voltant d'un tema.
Què anomena la paraula i en quines llengües existeix, i la definició amb què treballa aquest Manual.
La paraula només existeix en dues de les sis llengües del Manual: què anomena on existeix, des de quan, i què es fa on no existeix.
La definició amb què treballa aquest Manual, paraula per paraula, posada a prova amb cinc casos i dotze condicions.
La definició, contra qui avui defineix el pessebrisme, contra la llei que el declara patrimoni i contra la pràctica de qui compon una escena.
Què rep avui qui busca la paraula: cercadors, assistents i l'enciclopèdia oberta, amb els seus errors i la correcció al costat.
El Reial Decret que declara el pessebrisme patrimoni immaterial i el seu informe tècnic, llegits contra la definició del Manual.
Com va entrar la gent corrent a l'escena del Naixement, i què se'n segueix per a qui compon un pessebre.