L’escultor
Em dedico professionalment a l’escultura des de 1984. En aquest lloc no mostro només obres acabades: també presento el treball previ que les fa possibles.
Aquest lloc no pretén ser un catàleg complet de la meva obra ni una biografia exhaustiva. Presenta la part de la meva trajectòria que ajuda a comprendre el treball reunit aquí, les recerques que el sostenen i la seva relació amb el pessebrisme.
Abans de tocar el material, necessito comprendre a fons allò que representaré. L’observació, la recerca, la comparació i la composició no són tasques separades de l’escultura: formen part del seu naixement.
El vídeo mostra el modelatge en argila del Naixement, primera figura de la nova etapa del Pessebre bíblic, a la sala d’enregistrament de l’Estudi.
Investigo primer. Componc després. I quan tot troba el seu lloc, neix la figura.
Recerca, composició i escultura
El meu treball comença molt abans del modelatge.
Llegir, documentar, observar i comparar formen part del procés. No com una cosa prèvia a l’obra, sinó com el seu primer moment. Només quan aquest treball es comença a aclarir, la figura es pot sostenir de debò.
A mesura que la recerca avança, l’obra també comença a formar-se en la meva visió interior. De vegades apareix amb força claredat abans de tocar la matèria; d’altres, només deixa entreveure una direcció, una atmosfera o una estructura possible.
Acostumo a començar directament per l’esbós modelat, sense necessitat de dibuixos previs. En aquesta primera fase no busco el detall, sinó l’estructura general de l’obra: el volum, els buits, la composició i la relació entre les masses.
L’esbós no consisteix a copiar una imatge ja resolta, sinó a comprovar-la. De vegades confirma allò que havia imaginat; d’altres, la mateixa obra em comença a demanar una forma diferent mentre treballo.
Dimensió i presència
L’escala no és una qüestió secundària. Condiciona des del principi la manera de comprendre una escultura.
No es pensa igual una figura de 9 centímetres que una de 180. Canvien el pes visual, la presència, la relació entre les parts i la manera de construir el conjunt. Igual que en pintura importa el format, en escultura importa la mida.
Quan l’esbós comença a aclarir l’obra, allò decisiu no és només el seu aspecte. També necessito comprendre quina dimensió haurà de tenir la peça final i com aquesta escala afectarà la seva estructura, la seva presència i la seva relació amb l’espai.
La tècnica i l’escala no arriben al final: formen part de la manera de concebre l’obra.
Formació i mitjans
Em vaig formar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Tot i que la meva especialització acadèmica va ser la pintura figurativa, sempre vaig necessitar conèixer a fons els mitjans de l’escultura.
Durant aquells anys també vaig seguir, pel meu compte, una formació escultòrica més directa i vaig ampliar l’aprenentatge amb el gravat i la pintura mural. Més endavant vaig incorporar altres recursos, entre els quals el modelatge en 3D, que he treballat de manera autodidacta.
No entenc aquesta diversitat com una dispersió, sinó com una ampliació de mitjans al servei d’una mateixa exigència: trobar per a cada obra la manera més adequada de realitzar-se.
Cada tècnica obre una possibilitat diferent, però cap no val per si sola si no respon a una obra prèviament pensada.
El modelatge en argila, els motlles perduts, les reproduccions en guix, el pas al marbre o a la fusta mitjançant el sistema de punts i la fosa en bronze amb la tècnica de la cera perduda em van donar una comprensió de l’ofici que encara considero essencial.
Belles Arts no va ser només aprenentatge tècnic. També va ser dibuix, anatomia, composició, història de l’art i una manera més conscient de pensar el llenguatge visual.
Amb els anys han aparegut nous materials i procediments. El que canvia són els mitjans. El que no canvia és l’exigència.
Noves eines
En el treball tradicional a petita escala, el mateix material imposa límits reals. L’argila té pes, mal·leabilitat i fragilitat; obliga a sostenir determinats volums durant el procés i es pot deformar en l’assecatge o la cuita.
Per això el modelatge en 3D m’interessa no només com a recurs tècnic, sinó com a eina escultòrica. Em permet pensar l’obra des de la seva escala real, estudiar millor la seva estructura i desenvolupar la figura sense algunes de les limitacions físiques de l’esbós reduït.
No l’entenc com una substitució de l’escultura, sinó com una ampliació de possibilitats dins del mateix treball.
Figuració
No entenc l’escultura com una idea d’una banda i una execució de l’altra.
Una obra necessita pensament, però també cos, estructura, presència i veritat formal. Per això treballo en la figuració: perquè em permet pensar l’obra alhora que li dono forma, sense acceptar una separació artificial entre pensament i ofici.
L’escala canvia, els materials poden canviar i cada projecte planteja necessitats diferents. El rigor es manté.
Lloc de treball
L’Estudi és el meu lloc de treball: l’espai on investigo, componc i modelo.
Aquí la recerca es comença a convertir en decisions escultòriques. Una figura no apareix com un objecte aïllat, sinó com a part d’un procés que permet comprendre què representa, quina recerca la fonamenta, a quin projecte o col·lecció pertany i amb quines altres obres o escenes es relaciona.
L’Estudi no designa el conjunt de tota la meva producció. És el lloc concret on el pensament, la tècnica i la matèria es troben i on finalment neix la figura.
Des de l’octubre de 2026, el modelatge de cada figura s’enregistra des de la primera pella fins a la signatura. Per això una part de l’Estudi està disposada com a sala d’enregistrament: el cavallet d’escultor ocupa el centre de la sala, la llum segueix l’esquema que es coneix com a il·luminació Rembrandt —una font principal lateral i alta, que deixa un triangle de llum a la galta oposada i dona volum a la forma—, i un taulell de treball acull les sessions de policromia i l’edició dels enregistraments que es publiquen en aquest mateix lloc.
Centre actual del treball
El meu treball actual se centra especialment en el pessebrisme i es desenvolupa en dos espais relacionats: l’Estudi d’escultura pessebrista i el Manual de pessebrisme.
El Manual neix de la necessitat d’examinar què fem quan creem una escena, escollim una figura, interpretem una tradició o busquem que un pessebre tingui unitat, presència i veritat.
Reuneix i raona la recerca sobre el món del pessebrisme, l’art de compondre pessebres i les escenes i els personatges del cicle del Naixement. No dicta receptes tancades: contrasta fonts i procura que cada decisió es pugui comprendre i justificar.
Consultar el Manual de pessebrisme
Obra
Tres col·leccions de figures de pessebre: el Pessebre bíblic, el Pessebre popular madrileny i les Figures populars catalanes. Cada figura té la seva pàgina, amb el que va caldre mirar abans de crear-la.
És un estudi en marxa: cada figura puja quan existeix. Des de l’octubre de 2026, cada figura nova es modela directament en argila, peça única en terracota, amb el modelatge gravat de la primera pella a la signatura.
Veure les col·leccionsObra processional a mida real
Esmento aquí tres passos realitzats per a les Setmanes Santes de Tarragona i Constantí perquè representen episodis de la vida de Jesús i permeten veure que el meu treball escultòric no es limita al format petit o reduït.
Tarragona · 1994
Realitzat per a la Germandat del Sant Ecce-Homo de Tarragona, aquest pas forma part de la Processó del Sant Enterrament. La composició representa el moment en què Pilat presenta Jesús davant la multitud.
Tarragona · 1995
Realitzat per al Gremi de Marejants de Tarragona, el conjunt està format per Jesús i els dotze apòstols reunits al voltant de la taula. També forma part de la Processó del Sant Enterrament.
Constantí · 1996
Realitzat per a la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Constantí, el grup representa Jesús agenollat a Getsemaní i l’àngel que li presenta el calze.
Crist ocupa el primer terme, mentre la figura de l’àngel s’alça darrere seu i completa l’estructura vertical del conjunt.
Treballar a aquesta escala exigeix una altra lectura del volum, de la distància, del ritme del conjunt i de la relació entre les figures. Canvien la dimensió, els materials i la relació amb l’espai processional, però no canvia allò essencial: també aquí són necessàries la recerca prèvia, la composició, l’anatomia, el control del volum i el sentit del conjunt.
Una mateixa exigència
Tant en el pessebre com en els personatges històrics, els castells o les obres realitzades per a la Setmana Santa, hi ha una mateixa necessitat de fons: observar i comprendre abans de representar.
M’interessen la figura humana, la seva presència, el gest, l’estructura interna d’una escena i la relació entre forma i sentit. Per això aquest lloc no mostra únicament resultats. També mostra el treball, la recerca i les decisions que els sostenen.
Això és el que intento en cada obra: que arribi a sostenir-se per la seva forma, per la seva composició i per la veritat interior que les uneix.
Investigo primer.
Componc després.
I quan tot troba el seu lloc, neix la figura.