Galeria d'art de les escenes del naixement de Jesús

Per què mirar aquestes obres

Aquesta galeria reuneix una selecció d'obres d'art centrades en els episodis del naixement de Jesús segons els evangelis de Mateu i Lluc. No és aquí només per acompanyar visualment aquest manual ni per aplegar imatges belles sobre un mateix tema. El seu interès és més seriós: permet veure com aquestes escenes han estat interpretades, compostes i transformades al llarg del temps.

Moltes imatges que avui es reben com a naturals no ho van ser sempre. La representació del Nen Jesús, la postura de Maria, la presència o l'absència de llevadores, la figura de Josep, la identitat i el nombre dels mags, el bou i l'ase, els colors, els gestos, l'arquitectura, l'organització de l'espai, l'aparició de la perspectiva o l'ús de la llum i l'ombra com a forma d'expressió no van romandre immòbils. Tot plegat va anar prenent forma amb el pas dels segles.

Convé distingir-ho bé. Una cosa és el relat evangèlic i una altra de molt diferent la imatge que cada època va anar construint a partir d'ell. La tradició continua essent important, però no s'ha de confondre sense més ni més amb l'evidència històrica. Tampoc no n'hi ha prou d'oposar tradició i veritat com si l'una anul·lés l'altra. El que importa és comprendre des d'on es representa, què s'hereta, què es transforma i què acaba fixant-se en la memòria visual de generacions senceres.

Per això aquesta galeria no s'ha d'entendre només com un recull dispers d'obres conservades en museus, esglésies, col·leccions i altres llocs del món. Aquí les obres es poden contemplar, sí, però també es poden estudiar. I aquí hi entren tant la iconografia com la iconologia, però també una cosa més àmplia: la història mateixa de les decisions visuals amb què l'art ha anat donant forma al cicle del Naixement.

Per a qui crea figures o escenes, i també per a qui les contempla, les col·lecciona o vol estudiar una escena en particular, això no és una qüestió menor. No es tracta de copiar el que ja s'ha fet, sinó de comprendre des d'on s'ha fet. Tots els artistes, fins ben entrat el segle XX, van estudiar els qui els havien precedit. No per caprici, sinó perquè ningú no dona forma amb veritat des del no-res. Qui no ha vist res, difícilment pot aprendre a mirar.

Durant segles, la formació artística es va recolzar en la còpia, l'estudi de models i l'assimilació de solucions ja existents. No com una repetició cega, sinó com un aprenentatge d'ofici, de mirada i de forma. Rembrandt va dibuixar el Sant Sopar de Leonardo da Vinci a partir d'un gravat, i no el va repetir: va canviar les postures de les figures. Així s'entenia com es resol un plec, com es construeix un espai, què fa la llum sobre un rostre, com una figura pesa, avança o es recull, com una composició organitza l'escena i orienta l'atenció.

Tampoc no tot canvi va néixer sempre de l'estudi deliberat. De vegades va ser el contagi d'una solució visual que altres van veure i van fer seva. De vegades va ser el territori: la pintura flamenca i la sienesa no són diferents només pel que cada artista va estudiar, sinó també pels materials, els encàrrecs i la cultura visual de cada lloc. I es distingeixen a la vista, sense saber-ne l'autor, entre altres coses per la seva manera de pintar la llum. El context no és un teló de fons: és part de la forma.

Es podria pensar que les avantguardes del segle XX van canviar aquest principi. No el van canviar. Picasso coneixia Velázquez, Matisse coneixia Chardin, Bacon coneixia Velázquez i Rembrandt. El que va canviar va ser la intenció: ja no estudiaven per continuar de la mateixa manera, sinó per tensar, desmuntar o trencar. Però trencar exigeix saber què es trenca. Qui no coneix la tradició no la pot transformar: simplement la ignora, que és molt diferent. Tota evolució necessita un punt de partida. Sense ell, no hi ha continuïtat ni ruptura veritable.

Avui una imatge del Naixement s'obté en segons, sense haver dibuixat ni modelat mai. Surt de les obres que ja existien, i hi pesa més el que més s'ha repetit. Qui l'obté sense conèixer aquesta tradició no sap si la continua o la trenca. Només pot triar entre el que surt, i triar exigeix el mateix criteri que fer.

No és el mateix veure que mirar o observar, com no és el mateix sentir que escoltar. Les obres d'art es llegeixen, es raonen i es comprenen en l'obra i en qui la va fer. Qui no ha observat ni après abans no sabrà distingir una imatge reeixida d'una que només ho sembla.

Aquí hi ha matèria per estudiar durant molt de temps. No només obres: decisions. Com es compon una Nativitat, com se situa Josep, què fa la llum, què diu l'arquitectura, què revela la indumentària d'un mag o la postura d'una llevadora. Cada solució visual és també una interpretació. I reconèixer-la com a tal canvia la manera de representar.

Per això aquesta galeria no tanca res: obre una manera de mirar.

Aquesta galeria és un recull en procés, fruit d'una recerca constant. Periòdicament s'hi incorporen nous artistes i obres relacionades amb les escenes del Naixement de Jesús. Algunes no s'hi inclouen per manca d'informació suficient; d'altres, perquè les seves imatges estan subjectes a drets d'autor i no es poden publicar lliurement. Si coneixes alguna obra rellevant que no apareix a la col·lecció, pots suggerir-la a través del formulari de contacte.