Galeria de Figures de Pessebre i del Folklore d'Estil Popular Català

Torna al cor de les tradicions catalanes amb la meva col·lecció de figures.

Et passa com a mi, que et treu de polleguera veure les mateixes figures de pessebre una vegada i una altra, que semblen caigudes d'un altre món i no encaixen gens amb els nostres pessebres, amb aquell toc tan nostre de Catalunya? Què hi pinten aquí? Sembla que s'han perdut pel camí de l'època en què els musulmans van trepitjar les nostres terres. No té cap sentit, veritat?

Em vaig posar a furgar entre llibres antics, a xerrar amb aquells que tenen el cap ple d'històries i secrets del nostre passat, i a empapar-me de tot el que podia. I enmig de tanta recerca, em vaig topar amb Joan Amades, sí, el mestre, amb el seu 'Costumari Català', 'El curs de l'any' i 'El Pessebre'. Va ser com encendre una petita llum: vaig veure clar que les nostres tradicions tenien molt per oferir, més del que pensàvem.

Així que vaig agafar tot això, el 'savoir-faire' d'Amades i una bona dosi de la meva pròpia essència, i em vaig posar a crear. El resultat? Una col·lecció de figures de pessebre i folklore català que és pura màgia, una finestra oberta al cor mateix de Catalunya, sense moure't del sofà. I no només vaig extreure suc de les obres d'Amades, que també, però vaig deixar volar la imaginació per crear figures meves, inspirades en tot el ric folklore que tenim. Que si ho penses bé, és com fer un viatge al passat, però amb un peu ben ferm en el present.

Vols alguna cosa que parli realment de Catalunya? Que quan ho miris, et transporti directament a qualsevol racó màgic d'aquesta terra? Mira, m'he posat la bata de treball i això és el que t'ofereixo: una col·lecció de figures de pessebre que no són el típic tros de plàstic sense ànima. Aquestes són autèntiques, plenes de caràcter, perfectes tant per als pessebres més elaborats, com els diorames que fan les associacions pessebristes, com per al pessebre que muntàvem amb l'àvia a casa.

Però espera, que hi ha més. Aquestes no són simples figures; són petites obres d'art. T'imagines tenir un bocí de la cultura catalana a casa, que puguis mirar i dir: «Això, això sí que és nostre»? Així són les meves escultures. No importa on les posis, parlaran per si soles, mostrant la bellesa i el valor d'una terra que té molt per dir.

I no només això. Amb aquestes figures, no només estàs decorant un espai. Estàs fent un homenatge a tot el que som, a la nostra història, a les nostres arrels. Que si és per amor a l'art, passió pel folklore, o simplement per mantenir vives les tradicions, aquí trobaràs alguna cosa que ressonarà amb tu. Així que, si et ve de gust donar a casa teva o al teu pessebre un toc autènticament català, ja saps on trobar-me.

―Tinc alguna cosa a explicar-te que vaig descobrir quan vaig decidir començar amb les figures que em va deixar al·lucinat. Has vist alguna vegada com van vestits els hereus i les pubilles a les festes? Ells, amb faixa i barretina; elles, amb xarxa al cap i guants i tot aquest rotllo.

―Sí, clar, això és el més típic, no? La imatge de postal de Catalunya.

―Resulta que no és tan «típic» com creiem. M'estic empapant d'un llibre, «Els vestits populars a Catalunya», de Montserrat Garrich i Sílvia Ventosa, que treu tota aquesta història a passejar. Diuen que aquesta roba que veiem per tot arreu, això de la barretina i els guants, ve d'una invenció dels anys 1910, seguint els consells de folkloristes que volien que els ballarins anessin de pagesos.

―Caram, així que ens hem estat enganyant tots aquests anys?―

―Exacte. El llibre diu que els folkloristes, com Aureli Capmany, es van inventar una versió de la roba que no quadra gaire amb la realitat. La roba que realment portaven els catalans, tant a la ciutat com al camp, era força diferent.

―I com ho saben?―

―Han fet una feina documental impressionant, mirant des de finals del segle XVIII fins a principis del XX. I jo, veient això, vaig pensar: «Ei, i si fem figures de pessebre que mostrin com es vestien realment els catalans?».

―Uf, això seria brutal. Un toc d'autenticitat.

―Exactament! Així que em vaig posar mans a l'obra. Vaig modelar aquestes figures inspirant-me en el que vaig aprendre del llibre, intentant capturar l'essència de la veritable indumentària catalana de l'època. No només és un homenatge a la nostra història, sinó també una manera de corregir una mica aquesta «confusió» amb estil.

―Home, això ho canvia tot. Ara el pessebre no només serà un tros de cultura catalana, sinó també una lliçó d'història.

―Exactament, això és el que busco. Que quan la gent miri les figures, no només vegin un pessebre, sinó que també sentin tota la història i la veritat que hi ha darrere de com ens vestíem realment.